Glossari

  • ACABAR: Manifestar-se, un vi, d’una determinada manera al final de la fase gusto olfactiva, presentant un retrogust més o menys llarg, més o menys intens, etc.
  • ACARAMEL·LAT: Dit del vi, o bé del seu gust o de la seva aroma, que recorda productes confitats dolços, especialment cacau, vainilla, xocolata, galeta, mantega, mel, etc. Es troba sobretot en vins amb envelliment en bóta de fusta com: l’Abadal Crianza, l’Abadal 5 Merlot,l’Abadal 3.9 i l’Abadal Selecció. Així com el Synera Negre o el Synera Crianza.
  • ACERAT: En cata, color dels blancs que són pàl·lids.
  • ACERB: Vi àcid manifestat com a aspre en el paladar. Pren els caràcters del raïm abans de madurar.
  • ACÈTIC: Vins que contenen quantitats perceptibles d'àcid acètic, assimilable al vinagre. Si hi ha una quantitat excessiva d'acidesa acètica, el vi tindrà una olor a vinagre i un caràcter defectuós, comunament anomenat “picat”.
  • ACETONA: S’anomena així a l’aroma suau que recorda un mica a l’esmalt d’ungles.
  • ÀCID: Vi que es manifesta com a aspre en el paladar. Pren els caràcters del raïm abans de madurar.
  • ACIDESA FIXA: És l’acidesa d’un vi suma de la quantitat d’àcids fixos, tant orgànics com minerals, que es troben en la seva composició.
  • ACIDESA TOTAL: Recull el total d’acidesa d’un vi que és el resultat d’agregar a l’acidesa fixa i l’acidesa volàtil. L’acidesa està estretament relacionada amb el procés de criança, ja que si l’acidesa és major, més apta serà el vi per la maduració i envelliment. Abadal Nuat, Abadal Selecció i LaFou de Batea.
  • ACIDESA VOLÀTIL: És la concentració d’àcids lliures d’un vi, entre ells l’acètic, amb tendència a evaporar-se. Si aquesta és molt elevada, la qualitat d’aquell vi se’n ressenteix.
  • ACIDESA: L'acidesa d'un vi és fonamental pel seu equilibri i envelliment. Els àcids naturals que apareixen en el vi són: cítric, tartàric, màlic i làctic. Generalment, vins d'anyades càlides tendeixen a tenir menor acidesa, mentre que els vins d’anyades fredes, plujoses, tendeixen a ser alts en acidesa. L'acidesa d'un vi pot conservar la frescor del vi i mantenir-lo alegre , però massa acidesa, emmascara els sabors dels vins i comprimeix la seva textura, derivant així en un defecte.
  • ACUBAR: Quan una beguda alcohòlica perd part de l’alcohol per evaporació.
  • AERI: Vi vaporós, que omple com l’aire la cavitat bucal. És típic d’algunes varietats com la Garnatxa. LaFou de Batea.
  • AFARTAPOBRES: Varietat de cep de gra gros i pell madura poc exquisit.
  • AFINAT: Vi que ressalta molt el gust i l’aroma.
  • AFORAMENT: Capacitat d’una bóta.
  • AFRUITAT: En tast, aromes del vi que recorden a fruites.
  • AGITAR: Moure bruscament una copa de tast a fi de que el vi que conté alliberi les aromes.
  • AGRADABLE: Vi sense defectes.
  • AGRÀS: Raïm verd, encara no madur.
  • AGREDOLÇ: Vi alhora negre i ensucrat, normalment a causa d’una mala fermentació.
  • AGREJAR: Vi que comença a ser agre amb la probabilitat d’esdevenir-ho del tot.
  • AGRESSIU: Agressiu s'aplica generalment als vins que són alts en acidesa o amb durs tanins, o bé ambdues coses, resultant així agressius. Ataquen a les membranes mucoses de la cavitat bucal.
  • AIGUALIT: Vi amb maca de cos i aromes.
  • AIREN: Varietat de raïm blanc, típicament espanyola on hi ocupa una superfície important especialment de la zona de la Manxa i Múrcia, Jumilla. En l’actualitat, gràcies a nous mètodes de vinificació, s’aconsegueixen vins molt interessants. Els vins d’aquesta varietat solen ser secs, tenir colors pàl·lids, aromes interessants i malgrat la manca d’acidesa dóna sabors de plàtan i pinya. Montal Macabeo-Airén.
  • AIXAFAT: Operació realitzada sobre el raïm que consisteix en exercir una pressió sobre els grans per tal d’alliberar-ne el most.
  • ALCALÍ: Vi amb un pH molt elevat amb gust sec i pobre d’aromes.
  • ALCOHOL: Component més important de vi després de l'aigua. L’alcohol etílic aporta calidesa i densitat al vi. Però si aquest domina massa, el vi s’estova i escalfa. La riquesa de l’ alcohol en el vi generalment s'expressa en graus (en funció del volum, anirà el percentatge d'alcohol contingut en el vi).
  • ALCOHÒLIC: No es considera un defecte, sinó una característica d’un vi que destaca per un aroma a alcohol marcat que no es fa molest.
  • ALDEHÍDIC: Aroma alcohòlica que es dóna en els vins reserva quan s’acompanya d’un toc a ranci per l’oxidació de l’envelliment.
  • ALEGRE: Vi lleuger, fresc, fàcil de prendre amb bon pas de boca i sense aromes massa complexes.
  • ALTERAT: Vi amb transformació anòmala amb pèrdues de les seves qualitats.
  • AMABLE : Vi que amb tots els aspectes és agradable i amb personalitat poc marcada.
  • AMARGOR: Sensació normal en el tast d’alguns vins negres joves rics en tanins. En altres casos, pot ser degut a un defecte causat per bacteris.
  • AMBRE: Color que adapta el vi degut a l’oxidació.
  • AMELERS: En el dialecte de Terra Alta, terme emprat per anomenar els ametllers. LaFou Celler
  • AMPELOGRAFIA: Ciència que estudia les varietat de la vinya a partir de les fulles.
  • AMPELÒNIM: Mot o expressió per denominar una varietat de vinya.
  • AMPLI: Es diu d'un vi harmoniós que fa l'efecte físic d'ocupar la boca de manera llarga i plena.
  • AMPOLLA: Vas de vidre, normalment entre 1l i 0.75cl de capacitat, de cos cilíndric amb un coll estret i llarg, que serveix per contenir vi, per tal de conservar-lo, per envellir-lo o bé per poder-lo transportar i vendre’l.
  • AMPOLLER: Mobiliari fet de ferro, fusta o altres materials, on s’emmagatzemen ampolles de vi amb la finalitat de deixar-les envellir.
  • ANÀLISI SENSORIAL: Nom tècnic del tast o degustació de vi.
  • ANGULAR: Un vi angular és aquell que marca rodonesa, generositat o profunditat. Els vins de collites pobres o els vins que són molt àcids són sovint descrits com angulars.
  • ANIMAL: Qualifica totes les olors del regne animal: carn de cérvol, cuir, etc, especialment comunes en els vins negres. A vegades, s’associa també a l’aroma d’un vi que s’ha tingut massa temps embotellat.
  • ANTOCIANINES / ANTOCIANS: Són pigments que estan presents fonamentalment a les varietats negres i que determinen el color del raïm y, per tant, després del procés de maceració i fermentació, el color del vi.
  • ANYADA: Indica l’any de la collita de raïm amb què s’ha elaborat el vi.
  • APAGAR: Operació que consisteix a aturar la fermentació mitjançant l'addició d'alcohol al most. S'utilitza per a vins de licor com la Mistela o el Moscatell. En tast, també es refereix a que té, a la vegada, poca acidesa i greix.
  • AREÒMETRE: Dispositiu per mesurar la densitat del most.
  • ARISTOCRÀTIC: Vi que s’elabora amb varietat de cep noble i que es distingeix pels seus atributs.
  • AROMA: Són tots les olors que fan els vins. El terme s’acostuma a emprar per aquelles olors que no són defectes ni són fruit d’evolucions defectuoses. Les aromes en el vi es classifiquen en tres tipus: les aromes primàries, les aromes secundàries i les aromes terciàries.
  • AROMES PRIMÀRIES: Són aquelles aromes que preexisteixen a la vinya i li donen al vi la seva olor característica. Per exemple, en la varietat Cabernet: olor característica de la fusta de boix amb gust de fruita, aromes de pebrot verd com el Ramón Roqueta Cabernet Sauvignon. Les aromes primàries en general evoquen olors de flors, fruites o verdures.
  • AROMES SECUNDÀRIES : Les aromes i sabors secundaris de la fermentació, es produeix pels llevats durant la fermentació alcohòlica. Aquestes olors evoquen plàtan, esmalt d'ungles, etc. En les aromes secundàries també s’inclouen les que es produeixen durant la fermentació malolàctica com l'olor de la mantega fresca o crema.
  • AROMES TERCIÀRIES : Són les olors / aromes que es desenvolupen durant l’envelliment.
  • ASSABORIR: Percebre el gust d’un vi en la fase gusto olfactiva.
  • ASSEMBLATGE: Barreja de diversos vins d’una mateixa anyada, color i origen.
  • ASTRINGENT CARÀCTER: Vi una mica amarg i aspre en boca. Sovint present en els vins joves negres amb tanins marcats i en manca de temps per ser arrodonits.
  • AUSTER: Descriu un vi sense floritures ni massa refinament. En viticultura, serveix per definir terrenys pobres i rústics que pel contrari aconsegueixen donar grans vins.
  • AVINYÓ: Poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages on es troba ubicada Bodegas Abadal.
  • BAIA: Com aquest terme descriptiu implica, la majoria dels vins negres tenen un intens caràcter a baia (fruit) que pot suggerir a les mores, als gerds, a les cireres negre, a les maduixes o fins i tot als nabius. Els següents vins tenen aquest caràcter: Abadal Cabernet Franc Tempranillo, Abadal Crianza, Abadal 5 Merlot, LaFou de Batea, Montal Monastrell, Montal Garnacha, Ramón Roqueta Tempranillo, Ramón Roqueta Garnatxa, Ramón Roqueta Cabernet Sauvignon, Synera Negre, Synera Criança, Montemar Tempranillo, Mas de Bellvís i Terra Càlida Envellit en bóta de roure.
  • BALMA: Escala per mesurar la densitat del most (grau Baumé).
  • BALSÀMIC: Olor classificatori provinent de la perfumeria i la inclusió, entre altres coses, de la vainilla, encens, resina i benjuí i que reporten frescor al vi. Al Bages, (DO Pla de Bages) la vinya a dins del bosc proporciona aromes molt balsàmics als nostres vins Abadal de manera especialment marcada a l’Abadal Selecció.
  • BANAL: Vi que tot hi ser equilibrat és pobre.
  • BARRACA DE VINYA: És una construcció obrada en pedra seca que té diferents usos, com ara: d’aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, entre d'altres. Per a la construcció d'aquests habitacles, s'utilitzen materials que es tenien més a l'abast. A la comarca del Bages (DO Pla de Bages), els materials més utilitzats eren: terra, canyes, fusta, pedra i la combinació d'aquests dos últims elements. Tot i així, la majoria de les anomenades "barraques de vinya" s'han construït íntegrament de pedra i lligades en sec. A les vinyes i boscos de Bodegas Abadal n’hi ha dotzenes d’escampades.
  • BARRAL: Bóta d’entre 10 i 30 l de capacitat, portàtil, tapada i proveïda de brocs de ferro i d’una nansa de pell o cuir.
  • BARRET: Massa sòlida formada a partir de la pell que es manté flotant sobre el most mentre dura el procés de fermentació.
  • BARRICA: Bóta d’envelliment del vi, d’entre 250 i 500 litres de capacitat.
  • BARRIL: Bóta d’entre 70 i 150 litres de capacitat.
  • BAST: Vi de baixa qualitat elaborat sense massa cura.
  • BASTIMENT: Suport de fusta o de pedra on s’assenta la bóta d’una manera horitzontal.
  • BATEA: Vila i municipi de la comarca de la Terra Alta on es troba situada la bodega, LaFou Celler.
  • BEURE A GALET: Beure a porró. Fer rajar el vi pel broc petit a una altura considerable respecte la boca.
  • BEURE DE GLOP: Veure d’un sol cop.
  • BIGA: Peça de fusta en forma de roda gegant, amb la qual s’exercia pressió a les premses de fusta.
  • BITARTRATS: Químicament són cristalls de bitartrat potàssic que es formen quan es manté una ampolla de vidre a baixes temperatures. El contingut de bitartrats d’una ampolla no altera en absolut les característiques gustatives d’un vi.
  • BLANC de BLANCS: Terme que s'utilitza pels vins blancs de raïm blanc.
  • BLANC DE NOIRS: Expressió utilitzada per descriure els vins blancs dels raïms de color negre. Això és sobretot en els escumosos: el vi base elaborat a partir del raïm negre Pinot Noir i/o Pinot Meunier. És possible obtenir, blanc, negre, separant el suc, sempre clar, la pell dels raïms vermelles.
  • BLANC: Vi de color semblant a l’or, a l’ambre o a l’oli, amb diferents tons en funció de la seva natura. S’elabora per fermentació del most sense contacte amb la pellofa, i sol tenir un gust menys fort que el vi negre. Els nostres vins blancs: Abadal Picapoll, Abadal Blanc, Abadal Nuat, Montal Macabeo-Airén, Ramon Roqueta Chardonnay, Synera Blanc, Synera Blanc Semi, Terra Calida Blanc i Montemar Macabeo Chardonnay.
  • BLIMAT: Terme en viticultura utilitzat per quan no es formen grans a la fase corresponent (en el desenvolupament de la vinya) deixant un raïm amb menys grans dels que correspondria. Hi ha varietats més o menys sensibles a aquest efecte.
  • BOCA: Expressió “en boca”; utilitzada en el tast del vi per dir que en boca, el vi té tal atribut.
  • BOCOI: Tona d’envelliment i/o transport d’una capacitat de 650 litres aproximadament.
  • BÓTA D’ENVELLIMENT: Bóta utilitzada per envellir vins de dogues més aviat primes.
  • BÓTA: Es tracta d’un recipient fet de fusta de roure preferentment, utilitzat en el procés d’envelliment dels vins. La bóta habitualment utilitzada és la de tipus “bordelesa”, que té una capacitat de 225 litres. Per algunes varietats, com la Garnatxa, també s’empra la bóta de 300 litres. Els nostres vine envellits en bótes de roure són: Abadal Cabernet Franc Tempranillo, l’Abadal Crianza, l’Abadal 5 Merlot, l’Abadal 3.9,l’Abadal Selecció, LaFou de Batea, Montal Monastrell, Montal Garnacha, Ramón Roqueta Garnacha, Ramón Roqueta Cabernet Sauvignon, Ramon Roqueta Crianza, Ramón Roqueta Reserva, Synera Crianza, Montemar Tempranillo i Terra Càlida Negre.
  • BOTAM: És el conjunt de bótes d’un celler.
  • BOTER: Persona que fabrica bótes.
  • BOTRYTIS CINEREA: Nom d'un fong que causa la podridura al raïm. En general és molt negatiu, tot i que pot, en determinades condicions, produir una concentració del raïm que és la base per al desenvolupament dels vins blancs dolços.
  • BOUQUET DE REDUCCIÓ: Bouquet de vins envellits sense haver estat en contacte amb l’aire.
  • BOUQUET D'OXIDACIÓ: Es busca en el cas de determinats vins d'alta graduació en alcohol (vins dolços naturals). Els vins s'oxiden (en ser emmagatzemats en bótes mig buides, per exemple), són de color ambre i desenvolupen unes aromes d'oxidació que recorden a l'olor de la poma, codony, ametlles i nous.
  • BOUQUET: Vi olfactiu que es desenvolupa després d'una fase de maduració, i que també s’anomenen aromes terciàries. Hi ha dos tipus de bouquet: bouquet d’oxidació i bouquet de reducció.
  • BRILLANT: Es refereix al vi d’un un color molt clar, que brilla com els reflexes de llum.
  • BRISA: Són les restes que se n’obtenen, després del premsat del raïm.
  • BROTADA: També es denomina foliació. És l’etapa del cicle de vida de la vinya en el qual té lloc el brot de les fulles.
  • BRUT DE CUVE: Es refereix a mostres, sovint tèrboles, extretes directament de les bótes o de dipòsit. La cata d’aquestes mostres no sempre és fàcil ja que no és un vi net i acabat.
  • BRUT: Es diu brut dels vins escumosos amb molt poc sucre (però suficient per compensar l'acidesa del vi).
  • BUIT: Vi pobre en cos, en aroma o en gust, encara que tingui molt color.
  • BUQUET: Aroma complexa que caracteritza un vi en el seu punt òptim d’evolució.
  • CABERNET FRANC: Varietat internacional negra que, cultivada a Catalunya, ofereix una bona fruita i una excel·lent estructura. Abadal Cabernet Franc Tempranillo.
  • CABERNET SAUVIGNON: Varietat internacional de cep negra, vigorosa i productiva, extesa actualment als Països Catalans. Raïm mitjà i de forma irregular, de grans menuts i esfèrics plens de llavors i de gust agre, emprat sobretot per fer cupatges. El vi que se’n obté, és ric en alcohol i en taní. L’aroma primària d’aquest vi recorda a les baies de fruites diverses (móra, nabiu, grosella...), pebre verd i altres aromes vegetals (tabac, eucaliptus,...) mentre que l’aroma terciària recorda a la vainilla, al cuir, entre d’altres. Els nostres vins amb Cabernet Sauvignon: Abadal Crianza, Abadal 3.9, Ramón Roqueta Cabernet Sauvignon, Ramon Roqueta Crianza, Ramón Roqueta Reserva, Synera Negre, Synera Crianza, Terra Càlida Negre, i Mas de Bellvís.
  • CALENT: En el tast de vi, més que a la temperatura del vi, denota que el vi calent té massa alcohol i que per tant, deixa una sensació de cremor a la part posterior de la gola quan s'empassa.
  • CANDIOTA: Bóta de grans dimensions.
  • CANSAT: Terme aplicat a un vi que perd temporalment les seves qualitats (per exemple, després del transport) i requereix el descans per recuperar-se. També s’empra per aquell vi al qual ja ha passat el millor moment de consum.
  • CANYA: Got llarg i estret, utilitzat per veure vi.
  • CAOBA: És el color que adapta un vi en fases avançades d’envelliment.
  • CAPA: Terme que fa referència al color dels vins, més concretament a la intensitat del color.
  • CAPACITAT DE TANCAMENT: Propietat d’un tap de suro d’ajustar-se correctament al coll d’una ampolla.
  • CÀPSULA: Revestiment en forma de casquet que cobreix la boca i el tap d’una ampolla. Es fa amb full d’estany, i antigament amb cera. Serveix, a més d’ornament, per protegir el vorell, perquè no agafi pols i per aïllar-lo de l’exterior.
  • CARÀCTER: En tast, conjunt de trets diferencials d’un vi que el distingeix i el diferencia de la resta.
  • CARACTERÍSTICA: És un tret sensorial del vi valorable i que es pot analitzar. No s’ha de confondre amb el caràcter ni amb l’aspecte.
  • CARAMEL·LITZAT: El típic gust de caramel torrat d’alguns vins de gran cos.
  • CARN: Dit del vi carnós, masticable.
  • CARNÓS: Denota que el vi té molt cos, alcohol, extracte i en general un alt contingut en glicerina. Produeix una gran impressió física a la boca.
  • CARTA DE VINS: Carta d’un restaurant on es detallen els vins que el client pot demanar. Se solen indicar per aquest ordre: vins de la casa, vins d’aperitiu, vins blancs, vins rosats, vins negres joves, vins negres envellits, vins escumosos, vins dolços i licors.
  • CASAR: Presentar un vi amb un menjar. Maridar.
  • CATALUNYA DO: La Denominació d'Origen Catalunya recull la història i tradició viticultura de Catalunya. Engloba un ample ventall de varietats autòctones i tradicionals en una denominació que aplega bona part dels territoris de conreu de vinya de Catalunya. En total integra 330 municipis que se superposen a les altres deu denominacions d'origen, més la DO Cava, encara que el nombre d'hectàrees inscrites és menor. Els nostres gammes de vins DO Catalunya són: Ramón Roqueta, Synera, Terra Càlida, Montemar i Mas de Bellvís. Gammes de Bodegas 1898.
  • CATEDRAL DEL VI: Celler de grans dimensions i arquitectura espectacular.
  • CEDRE: Aroma que recorda aquesta fusta, en moltes ocasions disfressada amb un suau perfum.
  • CELLER COOPERATIU: Celler propietat d’una entitat cooperativa de treballadors, que aglutina els propietaris de finques petites.
  • CELLER: Lloc on es porten a terme alguna o totes les fases d’elaboració dels vins, com l’obtenció, l’envelliment, l’embotellat, l’emmagatzematge, etc. També es denominen així les empreses que es dediquen a dites activitats. Els Cellers de Roqueta Origen són: Bodegas Abadal, LaFou Celler, CRINROJA i Bodegas 1898.
  • CEMENTIRI: És la part del celler on s’emmagatzemen els vins d’envelliment que pertanyen a collites antigues.
  • CEP AMERICÀ: Varietat de cep salvatge el peu del qual s’utilitza per l’empelt del cep europeu, de manera que aquest resisteixi l’atac de la fil·loxera.
  • CEP: Designació que es dóna a una sola planta de la vinya.
  • CHARDONNAY: Varietat internacional de cep blanca força extesa als Països Catalans. El raïm és menut i de grans petits, esfèrics i de pell groga i fina. S’obtenen vins de gran qualitat, de color blanc de palla amb reflexos daurats o verdosos. Presenta un gust sec, té cos i és equilibrat. L’aroma primària d’aquest vi recorda l’avellana, la mantega fresca, la menta verda i el préssec, mentre que l’aroma terciària recorda el pa torrat i la vainilla. És força apreciat arreu del món, sobretot als Estats Units d’Amèrica. Els nostres vins amb la varietat Chardonnay són: Abadal Blanc, Ramon Roqueta Chardonnay i Montemar Macabeo Chardonnay.
  • CICLE VEGETATIU: Es defineix així al cicle d’evolució i desenvolupament de la vinya en el període d’un any de cultiu.
  • CIRERA: Fruita amb la qual es compara el color d’un vi degut a les seves similituds.
  • CLAR: Es diu d'un vi de color brillant i que no conté sòlids en suspensió.
  • CLAREJAR: Quan el vi negre es descoloreix a causa del pas del temps.
  • CLARIFICACIÓ: Operació realitzada en el vi al celler per tal d’eliminar les partícules en suspensió.
  • CLON: Dins d’una varietat, plantes amb un genètic (ADN) en particular. S’obtenen vinyes d’un mateix clon, multiplicant (a partir d’esqueixos o empelts) a partir d’un sol peu.
  • COLLARÍ: També anomenat bufanda. Faixa de paper de 3 o 4 cm de gruix que recobreix la part inferior de la càpsula, en forma d’anella, i que sol portar imprès el nom de la casa elaboradora.
  • COLLITA: Es refereix tant a l’anyada d’un vi com a la verema del raïm d’aquest any.
  • COMPLET: Es diu d'un vi ben equilibrat. Descriu un vi amb les qualitats necessàries d'un bon vi en el paladar i dóna una sensació de plenitud.
  • COMPLEX: Són els vins que posseeixen una àmplia gamma de sabors molt diversa. És un dels termes descriptius subjectius més utilitzats. Els vins complexes, tendeixen a tenir una varietat d'olors i sabors subtils que mantenen l'interès en el vi.
  • CONCENTRAT: Un vi és concentrat, quan aquest te profunditat i riquesa gràcies a la fruita. El fa atractiu i interessant. Profunditat és un sinònim de concentració.
  • CONDUCCIÓ DE LA VINYA: Són tots els factors que determinen la forma de la vinya i la qualitat potencial del seu raïm. La conducció inclou la densitat de sembra (nombre de plantes per hectàrea), l’alçada del sistema i el treball de diferents la vinya. La conducció depèn molt de la varietat de raïm, del clima i del tipus d'operació. A les DO’s (com la DO Pla de Bages,la DO Terra Alta i la DO Catalunya) sovint s’estipulen normes de producció que afecten a la conducció de la vinya.
  • CONSELL REGULADOR: Organisme encarregat de regular i normalitzar l’actuació dels agents adscrits a una denominació d’origen, així com responsable del compliment efectiu de les mateixes.
  • CONSISTENT: Qualificador del vi. Indica que aquest es mostra suau, agradable al paladar.
  • COPA: Vas de vidre o de cristall transparent, incolor i llis, amb peu alt i fi, que serveix per contenir vi amb la finalitat de beure’l o tastar-lo.
  • COS: El cos és el pes i la plenitud d'un vi que es pot detectar al seu pas pel paladar. Els vins amb cos, tendeixen a tenir una gran quantitat d'alcohol, de concentració i de glicerina.
  • CRIANÇA OXIDATIVA: Gust a roure adquirit per processos d’envelliment prematur per l’oxidació com a conseqüència de l’oxigen que penetra a les bótes o simplement durant el trasbals del vi d’un dipòsit a un altre.
  • CUIT: Olor en els vins més madurs, a partir de raïms afectades per la podridura noble, que evoca l'olor de l'escorça, cítrics, fruits secs, torrades, etc.
  • CUPATGE: Sovint emprat com el terme assemblatge. Es refereix a la barreja de diferents vins.
  • DÀTILS: Olor que recorda a la dolça i passificada d’aquest fruit.
  • DAURAT: Com el seu nom indica, es refereix a un color proper a l‘or, que s’acostaria a un groc amb tonalitat rogenca.
  • DECANTADOR: Decantar un vi de l'ampolla en un decantador perquè pugui tornar a equilibrar (oxigenant-lo) o separar-lo del seu pòsit .
  • DEGORJAMENT: En el mètode champenoise, és l’eliminació del pòsit de llevat format durant la segona fermentació a l'ampolla.
  • DELICATS: Com aquesta paraula implica, vins delicats són els vins lleugers, els vins subtils, els discrets que són apreciats per la seva timidesa i no per un caràcter extravertit, robust. Els vins blancs solen ser més delicats que els vins negres.
  • DENOMINACIÓ D’ORIGEN: Terme, categoria amb el qual es coneixen certs aliments de característiques especials i similars entre sí. Es refereix també a la zona geogràfica on es produeixen determinats aliments. DO Terra Alta, DO Pla de Bages i DO Catalunya.
  • DENS: Es denomina així al gust que proporciona el cos d’un vi carnós.
  • DERRAPAT: Procés durant el qual s’aparta la rapa dels raïms.
  • DESTIL·LACIÓ: Separació per escalfament dels components d'un líquid.
  • DOLÇOR: Sensació que es produeix a la part anterior de la llengua assimilable a la que tenim a l’ingerir sucre. En el cas del vi, és típica la sensació de dolçor en vins dolços però també amb altres vins que, sense ser-ho, ens provoquen una sensació equivalent.
  • DUR: Vi que es caracteritza per una excessiva astringència i acidesa, que de vegades pot disminuir amb el temps.
  • ELEGANT: Vi que destaca per la noblesa i finesa de les seves aromes, que encara que no siguin molt nítides sí que permeten sentir la diversitat d’aromes de fustes perfumades sense mostrar excessiva intensitat.
  • ENDOLCIT: Es refereix al gust dels vins que posseeixen aquest sabor típic de dolcesa.
  • ENOLOGIA: Parcel·la de la ciència reservada a l’estudi exclusiu del vi, els seus processos d’elaboració i envelliment.
  • ENVELLIMENT: Procediment durant el qual maduren els vins, ja sigui en ampolla o en bóta de roure, treballant el seu bouquet.
  • EQUILIBRAT: Important característica d’un bon vi i que defineix l’harmonia entre els seus trets principals i el seu sabor.
  • EQUILIBRI: Un dels trets més desitjats en el vi és un bon equilibri, on la concentració de la fruita, el nivell de tanins i acidesa estan en total harmonia. Els vins equilibrats tendeixen a envellir amb gràcia.
  • ESCUMOSOS: Es diu d'un vi que allibera bombolles de gas gràcies a la dissolució de gas carbònic en alguna etapa de la seva elaboració.
  • ESTACIÓ ENOLÒGICA: Són centres dedicats a l’estudi de l’enologia, amb la finalitat de proporcionar un millor coneixement de tot el que fa referència al vi i als seus processos d’elaboració. ÈSTERS: Producte de la combinació d'un alcohol i un àcid. Formen part de les aromes del vi.
  • ESVENTAT: Descriu un vi que ha perdut la totalitat o part del seu bouquet, com a resultat de l'oxidació.
  • ETER: Components volàtils en el vi que li donen sabor i bouquet.
  • EXTRACTE SEC: Són els sòlids que resten després de l’evaporació del vi i que fan un vi més ric i concentrat.
  • EXTRACTE: Això és tot en un vi, a més d'aigua, sucre, alcohol i acidesa .
  • EXUBERANT: Són vins vellutats , suaus , afruitats i concentrats. Un vi exuberant mai pot ser un vi astringent o dur.
  • FEMENÍ: Vi una certa tendresa i lleugeresa.
  • FERMENTACIÓ ALCOHÒLICA: Procés que permet el suc de raïm per convertir-se en vi, a través de l'acció del llevat transforma el sucre en alcohol.
  • FERMENTACIÓ EN BÓTA: Fermentació del vi que té lloc als recipients denominats bótes, típicament d’entre 225 i 300 litres, fabricades preferentment de fusta de roure.
  • FERMENTACIÓ MALOLÀCTICA: Transformació de l'àcid màlic en àcid làctic i diòxid de carboni, que, especialment en els vins negres, té un interessant efecte de fer el vi menys àcid i agressiu al paladar.
  • FIL·LOXERA: Insecte alat que devora les arrels del cep. Des que va devastar les vinyes a Europa,es va optar per l’empelt de la varietat europea “vitis vinífera”, molt sensible a la fil·loxera, al peu del cep americà, que no tenia les arrels danyades pel paràsit.
  • FILTRACIÓ: Clarificació del vi mitjançant l'ús de filtres.
  • FINESA: La qualitat d'un vi delicat i elegant.
  • FLORACIÓ: Etapa del desenvolupament del cep durant el qual s’obren les flors.
  • FLORALS: Categoria d’aroma que descriu aquells olors que recorden als pètals de les flors (roses, gessamí, violeta...). Això passa típicament de forma molt marcada en algunes varietats com el moscatell però, ocasionalment, també pot passar en vins negres amb varietats com la Syrah.
  • FLUÏDESA: Un vi que flueix és un vi suau i agradable, a la boca.
  • FOLIACIÓ: L’etapa del cicle de vida del cep durant la qual té lloc el brot de les fulles. També es denomina brotada.
  • FORT: Un tret indesitjable. Són vins amargs i desagradables amb duresa al paladar.
  • FOU: Barranc, pas estret per on l’aigua s’obre o s’ha obert pas. Les fous formen part del paisatge de la terra alta. LaFou Celler.
  • FOUDRE: Bótes de roure gran que varien enormement en grandària, però són significativament més grans que la bóta de roure d’entre 225 i 300 litres que s’utilitzen habitualment.
  • FRANC: Qualifica un vi, o un dels seus aspectes (color, aroma, sabor ...) sense cap defecte o ambigüitat..
  • FRESC: Frescor en els vins joves i madurs. És un component buscat i agradable. Un vi es diu que és fresc quan és viu i es caracteritza – al contrari d’un vi oxidat – per un gust afruitat.
  • FRUITS SECS: Gust que recorda els fruits secs com l’ametlla, l’avellana, la nou, etc, generat per processos de criança oxidativa (vins rancis).
  • FUM: Alguns vins, ja sigui per terrer característic o per les bótes utilitzades per envellir el vi, tenen un caràcter distintiu de fum.
  • FUMAT: Olor classificatori similar a la dels aliments fumats.
  • FUSTA: Terme per anomenar l’aroma o sabor d’un vi que prové de l’etapa d’envelliment en bótes de fusta. L’aroma o sabor a fusta és bo fins a cert punt. Un cop superat aquest punt, el vi és llenyós i les seves qualitats (fruita i altres matisos) poden resultar emmascarats.
  • GARNATXA BLANCA: Varietat de raïm de vi blanc típica i tradicional de la DO Terra Alta, que concentra pràcticament una tercera part de la producció d’aquest raïm al món. Els seus vins es caracteritzen per la sucrositat, l’acidesa moderada, la untuositat en boca, amb notes cítriques i herbàcies. LaFou Celler.
  • GARNATXA NEGRA: Varietat de raïm de vi negre suposadament autòctona de la franja de l’Aragó i Terra Alta (DO Terra Alta) i extesa per tot el món. És de maduració tardana, requerint condicions càlides i seques. En general, picant, amb gust de baies i suau al paladar amb un contingut d'alcohol relativament alt. És necessari un acurat control dels rendiments o el treball amb vinyes velles per obtenir els millors resultats. LaFou de Batea, Montal Garnacha i Ramón Roqueta Garnacha.
  • GARNATXA PELUDA: És una varietat de cep negra autòctona de la Terra Alta (DO Terra Alta) i fruit de la maduració de la garnatxa negra. Produeix raïms de mida mitjana i compactes. El gra és ovalat, mitjà, de pell gruixuda i recoberta d’una pilositat d’on li ve el nom. El brot és primerenc i madura entre finals de setembre i principis d’octubre. Juntament amb la Garnatxa Negra, forma part del cupatge de LaFou de Batea.
  • GARRIGA: Paisatge de petits pendents i altiplans. Aquesta paraula, s'aplica als cims castigats pel vent i a les vessants habitades per matolls, arbustos i als afloraments d’herbes. L'olor del sotabosc, s'atribueix als vins del sud de la Vall del Roine.
  • GARROFER: Olor dolça, torrada, que es troba en alguns brandies de reserva.
  • GENERÓS: Vi anyenc de graduació elevada (entre 14 i 23º). Se sol obtenir per l’addició d’alcohol al most de raïm fresc. Es recomana servir-lo entre 15 i 18ºC.
  • GERRO: Vas de vidre petit i amb panxa, que fa les funcions de decantador per a vins joves.
  • GLOP DE VI: Quantitat de vi, que fem entrar a la boca per tastar-lo.
  • GOLFES: Referència a l’olor de fusta vella i seca que s’acostuma a respirar en unes golfes. És típic de vins molt vells que han madurat molts anys en bótes de fusta també molt velles.
  • GOT DE VI: Vas de vidre incolor, més baix i ample que un d'aigua, que serveix per beure vi.
  • GRA DE RAÏM: Fruit de la vinya, que es presenta sempre agrupat amb d'altres en una panícula (raïm). És format per la polpa, la llavor i la pell. Es pot menjar fresc (raïm de taula) o pansificat (pansa), se'n pot extreure suc (most) per fer-ne vi i també se'n poden fer altres tractaments.
  • GRAN RESERVA: Envelliment molt llarg que es fa en vins específics que permeten aquests períodes de repòs en bóta i ampolla. Dura entre 6 i 24 mesos en ampolla i entre 36 i 42 mesos en bóta.
  • GRAN: Que ultrapassa el nivell ordinari en quant a la condició, els mèrits, les qualitats intel·lectuals, morals. Un gran vi, és aquell amb cos, intens i de gust concentrat en el paladar.
  • GRANEL: S’anomena així el vi que es ven sense embotellar. Es serveix directament dels envasos on es guarda.
  • GRAU ALCOHÒLIC: És la graduació alcohòlica d’un vi i que indica el percentatge d’alcohol contingut. Quan es diu que té 11º significa que té un 11 % d’alcohol. Un vi ha de tenir un mínim de 8 graus però n'hi ha que arriben a tenir-ne 15 o més.
  • GREIX DEL VI: Malaltia del vi, caracteritzada pel fet que es torna viscós.
  • GREIX: Es diu de vins que arriben en el seu punt màxim de maduresa, són molt rics i concentrats amb una acidesa moderada.
  • GROSELLA NEGRA: Una olor pronunciada de fruita de grosella negra s'associa amb determinades varietats com la Garnatxa.
  • GRUIX: Es diu d'un vi molt robust. Dóna una sensació de pes i gruix. Amb color, però desequilibrat, sense matisos i amb massa olor.
  • GUST DE TAP: Defecte del vi produït per un tap defectuós que ha transmès una olor a suro al vi. Detestable tant en nas com en boca.
  • HARMONIA DE L’AROMA: Característica d'un vi, valorada durant la fase olfactiva.
  • HARMONIA DEL GUST: Característica d'un vi, valorada durant la fase gustativa.
  • HECTÀREA: 10 000 metres quadrats, una superfície de 100 m per 100 m. HL 100 litres.
  • HEDONISTA: Certs estils de vi estan destinats a ser inspeccionats: vins introspectius i intel·lectuals. Altres, s'han dissenyat per garantir un veritable plaer, alegria i eufòria. Un vi hedonista, pretén fascinar i captivar el plaer; l’únic o el principal bé de la vida.
  • HERBÀCIA: El gust o bé l’aroma del vi que recorda l’herba o bé algunes parts verdes del cep (més aviat, és una connotació pejorativa). Molts vins tenen una aroma característica a base d'herbes que generalment es diu que és herbàcia. Les olors de les herbes solen ser de: farigola, espígol, romaní, orenga, fonoll o alfàbrega i són comuns en els vins del Roine.
  • HIGRÒMETRE: Mesurador d'humitat, utilitzat especialment en els cellers.
  • HUMITAT: Vins envellits en els cellers en bótes brutes, descuidades o exposats a un suro dolent, prenen un caràcter humit. La humitat en el vi, és un defecte.
  • IMPURESA: Substància aliena al vi.
  • INCAVI: Institut Català de la vinya i el Vi. Organisme públic encarregat de vetllar pel sector del vi a Catalunya. INCAVI.
  • INDECÍS: Vi que encara és massa jove perquè els seus components s'hagin harmonitzat.
  • INTENS: Vi d’aroma consistent i ràpidament perceptible.
  • INTENSITAT: És una de les característiques més convenients d'un vi d'alta qualitat. Els vins de gran intensitat també ha de tenir equilibri. Mai han de ser pesats o embafadors. Intensament concentrats, els grans vins són vius, vibrants, aromàtics, amb capes i amb una textura convincent.
  • INVESTIDURA: Acte simbòlic i, normalment, fastuós, que representa l'admissió d'una persona a una confraria, amb la qual cosa és investit amb les medalles i els guarniments corresponents.
  • IODAT: És l’aroma alcohòlica amb trets torrats i dolços.
  • IODE: Color semblant a l’or vell però una mica més marró en alguns vins, i que per tant s’assembla al iode.
  • JEROBOAM: Ampolla gran que conté l'equivalent a quatre ampolles.
  • JOVE: Qualificador molt relatiu, que pot descriure un vi de l'any o un vi que, tot hi haver passat el seu primer any, encara no ha desenvolupat totes les seves qualitats.
  • JUMILLA DO: La Denominació d'Origen Jumilla, està situada al Sud-est espanyol, sent una zona caracteritzada per àmplies valls i planes, marcada per muntanyes, zona de transició entre el Litoral llevantí de la Mediterrània i l'altiplà castellà - manxec, emparant la producció en dues àmplies zones: el municipi de Jumilla, a la província de Múrcia, en què es troba la Seu del Consell Regulador i els municipis de Montealegre del Castillo, Fuenteálamo, Ontur, Hellín, Albatana i Tobarra a la província d'Albacete. Actualment hi ha registrades més de 30.000 hectàrees de vinya. CRINROJA.
  • LACTI: Gust o aroma del vi que recorda productes làctics, especialment formatge, nata, salsa de soja,... Característica present en alguns vins de criança d’alta qualitat.
  • LÀCTIC: L'àcid làctic. Àcid obtingut per la fermentació malolàctica.
  • LIA: Pòsit format per la sedimentació del llevat quan han acabat la seva activitat. Les lies són riques en elements que poden ajudar a l’envelliment dels vins. Per això, un repòs del vi sobre les lies pot ser interessant per tal d’extreure’n aquests elements. Abadal Nuat.
  • LICOR: Terme genèric que s’usa per designar begudes alcohòliques dolces.
  • LLÀGRIMES: Restes de vi a les parets del vidre quan s'agita o s’inclina.
  • LLARG: Es diu d’un vi que desprès d’haver-lo ingerit, deixa al paladar una sensació agradable i persistent (retrogust). També es diu d’aquell vi amb una bona longitud. Trenta segons fins a diversos minuts és la gran longitud. En un vi jove, la diferència entre una cosa bona i algina cosa gran és la longitud del vi.
  • LLEUGER: Es diu d’aquells vins que els falta cos, però són equilibrats i agradables . És el contrari a un gust carnós.
  • LLEVADURES: És la típica aroma seca que es pot apreciar en els vins joves i en els caves.
  • LLEVATAPS: Eina de ferro que serveix per treure els taps de suro de les ampolles de vi.
  • LLEVATS: Fongs presents en el most, capaços de fermentar els sucres i convertir-ho en vi.
  • LLIBRE DE QUALIFICACIONS: Registre de les anyades d’una DO amb identificació de la qualificació de cadascuna.
  • LLUQUET: Tireta de sofre que es crema a l’interior de la bóta per treure’n les emanacions malsanes.
  • LOT: Mostra de vi presa d’un celler per fer-ne anàlisis i comprovar així si segueix els requisits exigits pel consell regulador.
  • MACABEO: Varietat de cep blanca, autòctona a la DO Pla de Bages. El raïm és de gra mitjà i força dolç. L’aroma primària d’aquest vi recorda a l’aranja i a la poma. Juntament amb el Picapoll, és varietat que potencialment forma part de l’Abadal Nuat.
  • MACERACIÓ CARBÒNICA: Fase del procés d’elaboració del vi durant la qual es produeix la fermentació del raïm sense separar-lo de la rapa, és a dir, sense haver fet prèviament un derrapat. La pell del raïm es desprendrà com a conseqüència de l’acció de fermentació. Primer fermenta el gra i desprès tot el contingut de la tina, amb la finalitat d’obtenir vins negres més forts.
  • MACERACIÓ PEL·LICULAR: Maceració en què es deixa en contacte la pell del raïm i el most sense que comenci a fermentar, amb la finalitat d'obtenir un most més aromàtic.
  • MACERACIÓ: Procediment que consisteix en conservar la pellofa amb el most perquè aquest agafi més color i aroma, el qual inclourà matisos similars a l’aroma que desprèn el dipòsit on es produeix la maceració. Amb aquest procediment, s’aconsegueix que el vi obtingui un gust més fort.
  • MADERITZACIÓ: Oxidació d'un vi (generalment blanc) a causa d'un envelliment incorrecte en fusta, o bé per haver estat exposat durant massa temps a temperatures altes. Pren un color taronja clar amb reflexos daurats.
  • MADERITZAT: Vi molt rovellat que aromàticament evoca sensacions de fusta encara que no hi hagi estat en contacte.
  • MADUR: Un vi és madur quan els seus raïms han assolit el nivell òptim de maduració. Els raïms pocs madurs, produeixen vins que són immadurs, i els raïms massa madurs produeixen vins que es maduren.
  • MADURA: Una característica indesitjable. El raïm es deixen molt de temps a la vinya i madura massa perdent així la seva acidesa.
  • MADURACIÓ: Moment en el qual el raïm arriba al nivell òptim per la seva recol·lecció en la tradicional verema. El moment de maduració, com la resta d’etapes del cicle vegetatiu, depèn de la varietat de raïm cultivat.
  • MAGNUM: Ampolla equivalent a dues ampolles normals. És a dir, una ampolla de 1.5l de capacitat.
  • MÀLIC, ÀCID: Àcid present de forma natural en molts vins i que es converteix en àcid làctic per la fermentació malolàctica.
  • MANDÓ: Varietat de cep negra, que produeix molt els primers anys i poc després. Raïm menut i molt compacte i de gra mitjà autòcton de la DO Pla de Bages. Bodegas Abadal, en la seva filosofia de cercar la màxima identitat dels seus vins, integra el Mandó com a part del cupatge del nou Abadal Selecció.
  • MANRESA: Manresa és la ciutat capital de la comarca del Bages, al pla de Bages, a prop al nord-oest de l'angle on conflueixen els rius Llobregat i Cardener. Ciutat on està ubicada l’oficina comercial de Bodegas 1898.
  • MARC: També anomenat brisa. És en conjunt de pells i pinyols que, després d’una fermentació de vi negre, resten al dipòsit. També s’anomena marc a l’aiguardent obtingut per destil·lació de la brisa repremsada, d’entre 38 i 55º i amb no més de 10g/l de sucres,
  • MARES: Restes que s’obtenen després de la fermentació del vi . També es denominen pòsits.
  • MASIA: Terme comunament utilitzat per referir-se a les la casa de camp típica catalana. En la majoria dels casos, les Masies tenien vinyes i elaboraven vi. La Masia Roqueta, propietat de la família del mateix nom, és una casa del s XII amb tines i instruments enològics que mostren una llarga tradició vitivinícola. La masia és visitable a: Enoturisme Abadal.
  • MASSIVA: Grans collites on hi ha un alt grau de maduresa i concentració excel·lent, alguns vins poden arribar a ser tan gran , amb molt de cos , i rics que són anomenats grans.
  • MASTICABLES: Si un vi és dens, viscós i amb una textura amb un alt contingut en glicerina, sovint s’anomena que aquest vi es pot mastegar. Els vins de grans anyades sovint es poden mastegar, degut al seu grau d’alcohol, per tant els alts nivells de glicerina el fan carnós en boca.
  • MATUSALEM: Nom que també rep l’ampolla imperial.
  • MEL DE RAÏM: Líquid espès, viscós i dolç, obtingut del suc de raïm al qual s'ha afegit sucre i aigua.
  • MELMELADA: Quan els vins tenen una gran intensitat de fruita degut a una excel·lent maduresa, es diu que són vins melmelada.
  • MERLOT: Varietat internacional de raïm negre, estesa per tots els continents i excel·lentment adaptada al Pla de Bages. L’Abadal 5 Merlot és un vi provinent de 5 parcel·les diferenciades de Merlot.
  • MÈTODE CHAMPENOISE: Desenvolupament tècnic dels vins escumosos com una segona fermentació a l'ampolla, d'acord amb el mètode de presa del xampany.
  • MISTELA: Vi semi fermentat d'entre 13 i 18°, de gust dolç i de color fustós. S'obté per afegiment d'alcohol al vi most, de manera que hi ha una aturada fermentativa i el vi resultant presenta més sucre del corrent.
  • MONASTRELL: Raïm negre originari de la zona de Múrcia i sud d’Albacete, on es concentra la major part de vinya d’aquesta varietat. Proporciona vins amb un gran potencial d'envelliment. Montal Monastrell.
  • MORENILLO: És una varietat pràcticament autòctona de la Terra Alta (DO Terra Alta), en perill d’extinció de la qual s’ha començat la seva recuperació els darrers anys amb una planta autòctona. El cep del Morenillo té caràcter aeri amb certa estructura i amb un caràcter terrós de gran interès. Tot en la varietat presenta dimensions importants, tant el tronc, sarments com les fulles i els raïms. LaFou Celler.
  • MOSCATELL : Varietat de cep blanca o negra, cultivada arreu d'Europa i al nord d'Àfrica. A vegades se n'indica la procedència com és el cas del moscatell d'Alexandria. Menut i de gra gros i ovoide, amb perfum i amb un gust dolç que recorda el mesc. Dolç de Synera: vi dolç elaborat amb moscatell.
  • MOST: Terme amb el qual es coneix al suc obtingut a partir dels raïms, i del qual s’elaboraran els vins.
  • MUSCULÓS: Anomenat així al vi amb cos i gust. No acostuma a ser el tipus de vi més elegant i refinat.
  • NABUCODONOSOR: Ampolla comú equivalent a 20 ampolles de 75cl.
  • NAS, AMB: Vi que te un nas destacable.
  • NAS, EN: Moment en que el tast del vi es troba en la fase gusto olfactiva.
  • NAS, TENIR: Vi ric en determinades olors.
  • NAS: Conjunt de qualitats olfactives d'un vi. No s’ha de confondre amb l’aroma.
  • NAU D’ELABORACIÓ: Espai destinat per portar a terme el procés d’elaborar el vi.
  • NAU D’EMBOTELLAT: Lloc específic d’una bodega on es procedeix a embotellar el vi elaborat, ja sigui per comercialitzar o per envellir a l’ampolla.
  • NAU D’ENVELLIMENT: Lloc de la bodega reservat als vins d’envelliment. És l’espai destinat a les bótes i als ampollers en els quals envellirà el vi.
  • NEGRE: És el vi obtingut a partir de varietats negres amb la peculiaritat de no separar la pell del most abans de la fermentació. Es pot consumir tant jove com envellit.
  • NERVI: Conjunt que formen els tanins, les matèries minerals i, sobretot, els components àcids d'un vi.
  • NERVIÓS: Vi ric en atributs que conformen el nervi.
  • NET: Quan es pot apreciar en un vi una limpidesa completament homogènia.
  • NEUTRE: Descriu un vi sense caràcter. Escassa acidesa
  • NÍTID: Vi que en el moment del tast no te partícules solides suspeses.
  • NORANTÈ: Bóta de 1.000 litres de capacitat.
  • NOTA DE TAST: Descripció d’un vi feta per informar especialment al consumidor.
  • NOTES D’EVOLUCIÓ: Són trets a destacar sobre un envelliment prematur del vi per oxidació o per efecte de la calor.
  • NOTES DE FUSTA: Tret que es denota en vins envellits en bótes noves, i de les quals agafa un lleu gust a fusta.
  • NOTES MINERALS: Aromes amb cert record a minerals com la pissarra o la sorra.
  • OBERT 2: Quan el color del vi te de poca intensitat (és molt clar).
  • OBERT : Es diu d'un vi florit; a punt per beure.
  • OÏDI: Malaltia de la vinya causada per un fong petit que fa aparèixer un polsin grisós en els grans de raïm afectats i asseca les fulles. Es tracta amb sofre.
  • OIV: Oficina Internacional de la Vinya i el Vi. Organització intergovernamental que estudia la tècnica, ciència o economia plantejades per la viticultura i la producció de vi.
  • OLFACTE: Sentit mitjançant el qual es perceben les substàncies volàtils emanades pel vi, que conformen l'aroma. Els òrgans a través dels quals treballa aquest sentit són la part superior interna del nas (per ensumada) i la boca (per retroolfacció).
  • OLOR: Recull directe pel nas, a diferència de les aromes que es recullen per la boca.
  • OPAC: Quan el gust o l’aroma del vi és apagada.
  • OR VELL: Seria el daurat però amb una tonalitat una mica més fosca.
  • ORGANOLÈPTIC: S’anomena així a tot allò relacionat amb la percepció de les característiques sensorials del vi com l’aroma, el sabor, el cos, etc.
  • ORGANOLÈPTIQUES: Indica qualitats o propietats del vi percebudes pels sentits quan es tasta, com el color, l’olor i el gust.
  • OXIDACIÓ: Resultat de l'acció de l'oxigen sobre el vi. Si aquesta és excessiva, es produeix un canvi de color.
  • PASTEURITZACIÓ: Tecnologia d'esterilització per calor desenvolupada per Pasteur.
  • PASTÍS: Quan es llegeix un vi i aquest és agut, àcid es diu que és verd pastís. En general, un vi que es pastís no és agradable.
  • PASTISSERIA: Trets dolços i torrats d’un vi amb un determinat record a la vainilla, el caramel i altres ingredients típics de pastisseria.
  • PASTÓS: És la congregació de sabors dolços i carnosos.
  • PEBRE: Qualitat picant en un vi. Alguns vins tenen aroma a pebre negre o blanc.
  • PELL DE TARONJA: Aroma de fruites però amb cert matís picant.
  • PELL MADURA: Fa referència a l’olor que dóna el raïm quan és premsat.
  • PELLOFA: Nom amb el qual es coneix popularment la pell del raïm.
  • PERFUM: Aroma d'un vi molt intensa i molt persistent
  • PERFUMAT: Aquest terme en general és més aplicable als vins fragants. Alguns dels vins blancs secs i els vins blancs dolços poden tenir una forta olor a perfum.
  • PERLA: Agulla. Despreniment de gas carbònic que es manifesta en forma de bombolles més fines que les efervescències.
  • PERSISTÈNCIA: Fenomen que resulta de la percepció de certes característiques dels vins (sabor, aroma...) després d’empassar-se. Una persistència llarga, és un senyal positiu.
  • PESAT: Dit del vi que, si bé no presenta defectes significatius, resulta poc plaent de beure. Sol ser alcohòlic però no s'hi manifesten ni el gust ni l'aroma.
  • PETIT: Vi que presenta escassa potencia en les sensacions aromàtiques i gustatives.
  • PICANT : Els vins d’olor picant amb aromes de pebre, canyella i altres espècies conegudes. Aquestes aromes picants solen ser agrupades i anomenades picant.
  • PICAPOLL NEGRE: varietat de cep negre, autòctona del Pla de Bages (DO Pla de Bages), de gra gran i col·locació poc intensa. Abadal.
  • PICAPOLL: Varietat de cep blanca autòctona del Pla de Bages (DO Pla de Bages). El raïm és poc compacte, de gra petit i esfèric i de pell molt prima i tendra. Molt saborós. Bodegas Abadal aposta per la recuperació de varietats autòctones com la Picapoll: Abadal Picapoll.
  • PIGEAGE: És un terme francès que designa el trepitjat sovint emprat per a l'elaboració del vi en tancs de fermentació oberta. Comunment anomenat trepitjat.
  • PINOT NOIR: Varietat de cep negra originària de la Borgonya i introduïda recentment als Països Catalans. S’elaboren uns vins de gran qualitat. L’aroma primària d’aquest vi recorda a les cireres, les violetes i també a les maduixes i groselles, metres que la terciària recorda a la vainilla, espècies i regalèssia.
  • PLA DE BAGES DO: Des de 1995, la Denominació d’Origen Pla de Bages protegeix la tasca de generacions i qualitat vinícola d’un àmbit únic: El Pla de Bages. Les vinyes en costers i envoltades de bosc, les barraques de vinya – vestigis de l’ancestral tradició vitivinícola de la zona – i les varietats autòctones- Picapoll, Mandó, Sumoll, etc – són els trets diferenciadors més importants i remarcables.
  • PLA: Descriu un vi sense acidesa.
  • PODERÓS: Caràcter d'un vi amb cos, generós i amb un bouquet ric.
  • POLIFENOLS: Són compostos derivats de fenols i que es troben en la composició del vi. D’ells depenen en gran part l’aroma, el sabor i el color.
  • PORTAEMPELT: El peu de cep americà on s’efectua l’empelt del cep europeu, amb la finalitat de dotar a la vitis vinífera d’unes arrels més fortes.
  • PÒSIT: Partícules sòlides contingudes en el vi, especialment en els vins vells (que es poden eliminar per decantació abans de servir). La generació de pòsit pot provenir de l’absència de mètodes de clarificació intensos – que podrien mermar l’expressió del vi- i no és necessàriament símptoma que el vi s’hagi espatllat.
  • POSTGUST: Restes que s’obtenen després de la fermentació del vi . De vegades es denominen mares. També fa referència a l’aroma d’herbes que posseeixen alguns vins.
  • PRECIPITACIÓ: Accidents (oxidació o reducció) que condueix a una pèrdua de claredat del vi.
  • PRECOÇ: Els vins que maduren ràpidament són precoços. No obstant això, el terme també s'aplica en els vins, que poden durar i evolucionar amb gràcia durant un llarg període de temps, però que de gust son com si fossin envellint ràpidament a causa de tenir un gust i suau encant al principi.
  • PREMSAT: Operació que consisteix en pressionar el marc del raïm per extreure el suc o vi.
  • PRIMA: Un sinònim de poca profunditat. Descriu un vi sense caràcter o magnitud. És una característica indesitjable per un vi: aquós, no té cos i es dilueix sol.
  • PROFUND: Vi ric i concentrat.
  • PRUNA: Un ric vi i concentrat, sovint pot tenir l’olor i el gust de les prunes madures.
  • PUNTES D’ALCOHOL: Lleu excés de matisos alcohòlics que es denoten en alguns vins.
  • PUNXANT: L’aroma revelada com a conjunció de matisos alcohòlics, de flor i de fusta.
  • QUADRA: Una bruta, corral, fecal aroma que s'imparteix a un vi per bótes brutes o les instal·lacions sanitàries del vi.
  • QUALITAT: Conjunt de paràmetres normalment basats en valoracions de tipus sensorial que serveixen per qualificar un vi.
  • QUALLAT: Etapa del cicle de desenvolupament del cep en la qual comença la formació del que seran els grans de raïm que han estat fecundats.
  • QUARTEROLA: Bóta de transport de 108 l de capacitat. També, és una mesura de vi equivalent aproximadament a 180 l.
  • QUÍMIC: Dit del vi, o bé del seu gust o de la seva aroma, que recorda algun producte elaborat químicament, especialment sulfurs, petroli, sabó, paper, etc.
  • RAÏM: Fruita comestible de la vinya constituïda per una panícula de fruits en baia (grans de raïm), formats per la pell, la polpa i unes quantes llavors.
  • RANCI : Caràcter particular d'alguns vins de licor durant l'envelliment. A Catalunya, també es designa al vi que presenta aquests característiques. El vi ranci és un vi sec al que s’addiciona alcohol i es deixa oxidar durant un nombre indeterminat d’anys. Durant l’envelliment, sovint de desenes d’anys, els vins rancis es refinen i guanyen en elegància.
  • RANCIEJAR: Vi que comença a ser un vi ranci.
  • RAPA: Són les branquetes de les quals pengen els raïms en un gotim.
  • RATAFIA: Vi de licor produït a partir de la barreja de most i de destil·lat del marc de raïm.
  • RECTIFICAR: Llevar (d'un most concentrat) substàncies sòlides que hi resten.
  • REDUCCIÓ: Es denomina així a l’aroma que pren un vi després d’un llarg període d’embotellament sense aire.
  • REFERMENTACIÓ: Fermentació secundària que poden patir alguns vins, sobretot els blancs licorosos. El sucre que contenen pot fermentar si l'envelliment és llarg, i això implica que el vi s'enterboleix o es pica.
  • REGISTRE DE CELLER: Llibre en què figura el conjunt d'anotacions sobre el moviment d'un celler i sobre les dades de les finques que aporten raïms i les collites.
  • REJOVENIR: Afegir vi jove (a un vi vell) per obtenir-ne un tercer amb els trets organolèptics de l'un i de l'altre.
  • REMENADA: Consisteix en submergir el barret durant el procés de fermentació amb l’objectiu d’optimitzar l’aroma i el color.
  • REMUNTATGE: Procediment pel qual s’extreu el most situat a la part de sota del dipòsit i s’aboca a la part superior, per sobre el barret. L’objectiu és aconseguir millor color i aroma.
  • RESERVA: A Espanya, és un vi envellit durant un temps mínim en fusta i un temps mínim en ampolla. Terme que fora d’Espanya no té validesa jurídica i s’utilitza de diferents maneres.
  • RETROGUST: És el sabor i l’aroma que queda a la boca després de la ingestió del vi. També es denomina postgust.
  • RETRONASAL: Moment del tast en el qual el tastador expulsa aire pel nas mentre saboreja el vi. L’objectiu és prendre millor nota de determinades aromes del vi.
  • RIC: Vi amb alt contingut d’extracte, gust i la intensitat de fruita.
  • RIVET: Nom amb el qual es coneix al vi que queda a la part de més enfora en una copa de vi, i que normalment és més clar a la vista del tastador.
  • RODÓ: Es diu del gust d’un vi carnós i amb cos que manté una notable suavitat.
  • ROSAT: És vi obtingut de varietats de raïm negre però amb la diferència de que s’aparta la pell del most abans d’acabar d’escometre la fermentació. Abadal Cabernet Sauvignon Sumoll. Ramón Roqueta Rosado.
  • ROURE: La fusta del roure, dura i porosa, és apropiada per fer-ne bótes a causa de la seva capacitat per a la conservació i les característiques organolèptiques que dóna al vi. El gust o l’aroma del vi recorda el roure, que normalment és molt aspre. El vi pren aquest gust o aquesta aroma durant l'envelliment, si té lloc en fusta. De vegades aquestes sensacions es presenten en un grau excessiu pel fet de tractar-se de fusta nova o perquè hi ha hagut un envelliment molt llarg.
  • ROVELLAT: Si un vi ha estat excessivament exposats a l'aire, ja sigui durant la seva elaboració o envelliment, aquest perd la frescor i el porta a una olor a ranci, es diu que aquest vi està rovellat.
  • RÚSTIC : Es diu d'un vi de qualitat astringent i baixa.
  • SABOR: Sinònim de gust. Sensació produïda a la boca per un vi i percebuda principalment pels sentits del gust, l'olfacte —per retroolfacció— i el tacte.
  • SABORÓS: Gust definit per gran varietat de trets que mantenen un sabor suau i agradable.
  • SAGNAT: Procediment pel qual es separa la pell del most, escorrent-lo, de manera que el líquid cau i els residus sòlids es retenen.
  • SALÍ: L’aroma d’un fino en l’envelliment del qual ha intervingut una gran quantitat de flor.
  • SAUVIGNON BLANC: Varietats de cep blanca. El raïm és blanc, petit i el gra mitjà i redó. Dóna als vins una aroma de meló i caràcter herbaci. Abadal Blanc.
  • SEDÓS: Vi avellutat. De gran suavitat.
  • SEMI-SEC : Vi escumós que conté 35 a 50 grams de sucre per litre.
  • SOFRE: Producte, emprat també en viticultura ecològica, utilitzat per al tractament d'anti-paràsits a les vinyes.
  • SÒL: Capa superficial de la terra, sobre la qual hi ha plantada la vinya
  • SUAU: Vi agradable de beure. No produeix cap tipus d’agressivitat al seu pas per boca.
  • SUC DE RAÏM: Most considerat com a beguda consumible sense cap altra transformació
  • SULFAT DE COURE: Producte, emprat també en viticultura ecològica, utilitzat per al tractament d’antiparàsits a les vinyes.
  • SUMOLL: Cep d’una varietat que dóna raïm negre de grans grossos i llargaruts. Varietat recuperada per Bodegas Abadal (DO Pla de Bages) per a l’elaboració de l’Abadal Cabernet Sauvignon Sumoll.
  • SUPERFICIAL: Vi feble, aquós.
  • SURO: Material porós i impermeable extret de l'escorça d'alzina surera, emprat per a la fabricació de taps. El suro té unes propietats que el fan el millor material com a tap en una ampolla de vi.
  • SWEET : Terme que s'aplica als vins dolços. Synera Blanc Semi
  • SYRAH: Varietat de cep negra que dóna un raïm ovoide i petit de sabor agradable. Els vins que produeixen són sovint tintats, estructurats i amb un aroma característic a violeta i espècies. Abadal 3.9 i Abadal Selecció.
  • TABAC: Alguns vins negres tenen l'olor de tabac fresc. Es tracta d'una olor característica i meravellós en el vi.
  • TANCAT: Dit del vi en què gairebé no es manifesten les aromes perquè ha passat massa temps dins de l'ampolla, i que cal deixar un temps destapat.
  • TÀNNIC: Sabor derivat d’un alt contingut en tanins i que proporciona un gust una mica aspre.
  • TAST: Procediment pel qual s’examinen les característiques organolèptiques del vi, que són les relatives a les percepcions que es tenen del mateix a través dels sentits (vista, olfacte i gust).
  • TEMPRANILLO: Varietat de cep negre; comunment anomenat Ull de Llebre a Catalunya. Raïm allargat, compacte i de gra mitjà. S’obtenen vins de qualitat, equilibrats i amb cos. Molt estables. Abadal Cabernet Franc Tempranillo, Ramón Roqueta Tempranillo i Montemar Tempranillo.
  • TERRA ALTA DO: La zona de producció està delimitada per tot el sistema muntayós que separa de la depressió del riu Ebre en territori català. Des dels Ports d’Horta –al sud- i les serres de Pàndols i Cavalls – al sud- est-, les vinyes van encaixant cap al nord i l’oest amb la variada orografia del territori, sovint emplaçades en terrasses naturals protegides de l’erosió pels marges, construccions de pedra seca. Són molt característics els cellers a l’interior dels pobles, on la seva gent manté de forma autèntica tota la tradició, costums i saber fer vitivinícola. LaFou Celler.
  • TERRÓS: Olor a terra mullada molt típica en varietats de raïms com la Cabernet i la Merlot. Varietats de l’Abadal Crianza.
  • TIPUS MEDITERRANI: Típic de les varietats cultivades en zones de clima càlid com el mediterrani. S’entremesclen aromes alcohòliques, dolces i torrades.
  • TOFFEE: Aroma de caramel torrat o dolços de cafè d’alguns negres vells com l’Abadal 3.9.
  • TORRAT: Vi molt dolç i suau de color caramel fosc obtingut de most concentrat per la calor.
  • TORREFACTE: Gust similar al cafè torrat amb un matís dolç a caramel. Típic de vins envellits en bótes determinades o obtinguts de fruits molt madurs.
  • TOU: S’anomenen així a aquells vins que tenen una acidesa massa baixa i els falta frescor.
  • TRASBALS: Procediment pel qual es passa en un determinat moment (o vàries vegades) el vi d’una bóta a una altra, o d’un recipient a un altre. Quan el trasbals és de bótes, s’efectua a la vegada la decantació i oxigenació del vi.
  • TREPITJAT: Terme que designa el trepitjat sovint emprat per l’elaboració del vi en tancs de fermentació oberta. Per elaborar certs tipus de vi, el raïm passa per una aixafadora i després s’aboca en tancs de fermentació oberta. Una vegada comença la fermentació, la pell del raïm és empesa a la superficie pels gasos de diòxid de carboni que va alliberant en el procés de fermentació. Aquesta capa de pells i altres sòlids es coneix com barret. La pell, és la principal font de tanins. El barret ha d’anar essent barrejat amb el líquid per una adequada extracció.
  • ULL DE LLEBRE: Varietat de cep negra; terme català equivalent a Tempranillo. Raïm allargat, compacte i de gra mitjà. S’obtenen vins de qualitat, equilibrats i amb cos. Molt estables. Abadal Cabernet Franc Tempranillo, Ramón Roqueta Tempranillo i Montemar Tempranillo.
  • UNTUÓS: Vi de gust gras amb cert matís dolç.
  • V
  • V.C.P.R.D.: Abreviatura de “Vino de Calidad Producido en una Región Determinada”.
  • VAINILLA: Aroma que prenen certs vins després de llargs períodes d’envelliment en bótes de roure.
  • VARIETAL: Aquest terme descriu un vi totalment d'una varietat específica.
  • VARIETAT DE RAÏM: Les varietats de raïm estan estrictament controlades. Els raïms es classifiquen en dues categories: les varietats recomanades i varietats autoritzades. En una denominació d’origen es pot fer servir qualsevol varietat autoritzada però s’estimula l’ús de les varietats recomanades, típiques de la regió i que produeixen uns vins la qualitat dels quals és coneguda i reconeguda. Cada denominació d’origen té la seva llista de varietats recomanades i autoritzades que escullen amb criteris comercials i criteris tècnics, considerant per cada varietat la incidència del sòl i el clima. Avui en dia, els vins poden provenir de varietats de raïm aromatitzades. La plantació d’una denominació d’origen del vi pot consistir en una o més varietats, algunes de les quals poden estar implicats en quantitats limitades.
  • VEGETAL: Vi que pel seu gust i aroma recorda a alguna planta. Sol ser un atribut d’un vi jove.
  • VELLUTAT: Es troba en vins vells en els quals l’envelliment en bóta ha disminuït el seu contingut de tanins i els ha proporcionat un gust suau i agradable.
  • VERD: Vi que encara no ha acomplert els canvis desitjats en l'envelliment i que per tant no és recomanable per al consum.
  • VEREMA: La tasca de cultiu que suposa la recol·lecció del raïm.
  • VERNÍS: Aroma que agafa el vi vell pel procés de maduració a les bótes de fusta.
  • VEROL: L’etapa en l’evolució anual del cep, durant la qual els grans van agafant el seu color, essent vermell en el cas de les varietats negres, i groc en les varietats blanques.
  • VI COMÚ: Es coneix així al vi que no es troba emparat per cap denominació d’origen.
  • VI D’AGULLA: Es caracteritza per ser vi la fermentació malolàctica del qual s’ha produït una vegada embotellat.
  • VI DE TAULA: És el vi que és apropiat per acompanyar els menjars. No té perquè ser de baixa qualitat o vi comú, ja que es pot tractar de vins de reserva de les més importants i conegudes denominacions d’origen.
  • VI ESPUMÓS: Són els vins caracteritzats per haver experimentat la fermentació alcohòlica en recipients petits o a la mateixa ampolla, adquirint una important quantitat de gasos.
  • VI TRANQUIL: Es denominen d’aquesta manera als vins que no són del tipus espumós.
  • VI VARIETAL: Són els vins obtinguts d’una sola varietat de raïm, i per tant, també se’ls coneix com a vins monovarietals.
  • VI: Beguda alcohòlica resultant de la fermentació del most (suc dels raïms trepitjats) per l'acció de llevats.
  • VIGORÓS: S’anomena així als vins de gran fortalesa alcohòlica.
  • VINIFICACIÓ: Tot allò relacionat amb les activitats de l’elaboració dels vins.
  • VISCÓS: Vi d'escassa fluïdesa, generalment pel seu alt contingut en sucres, tot i que també pot ser conseqüència d'una malaltia bacteriana.
  • VITICULTOR: És la persona l’activitat de la qual es centra en el cultiu del cep i de la vinya.
  • VITICULTURA: És el que es denomina la mestria i l’art de l’elaboració del vi.Comprèn la cura i cultiu de la vinya.
  • VITIS VINIFERA: És l’espècie concreta de la família del cep que proporciona raïms amb els quals s’elaboraran els vins.
  • VIU: Vi amb aspecte brillant que sembla que emeti llum.
  • VOLÀTIL: Un vi volàtil és quan aquest fa olor de vinagre, com a resultat d'una quantitat excessiva d’àcid acètic per bacteris presents.
  • VOLUM: Graduació alcohòlica d’un vi.